Història Col.legi
El 2005 s’han complert 50 anys de presència col·legial de l’enginyeria tècnica industrial a la Catalunya central que, històricament es divideix en quatre grans etapes :
- Entre 1955 i 1970 la Delegació de Manresa del Col·legi de Perits Industrials de Barcelona fou presidida per Ramon Casals Cardona i va conviure amb el segon període del Franquisme o «Desarrollismo». Aleshores era una institució modesta –el 1970 arribava als 100 associats– però important per a l’economia d’una zona industrial que creixia. Durant aquells anys predominaven les especialitats del peritatge que coincidien amb les de la indústria del Bages i el Berguedà: el tèxtil, la metal·lúrgia, la química (molts d’aquests pèrits treballaven a la gran fàbrica de Pirelli) i l’electricitat. Durant aquesta etapa el Col·legi es consolidà a Manresa, tingué una presència social destacada i va fer augmentar el prestigi de la professió actuant en el dia a dia de les empreses de la zona.
- Les presidències de Josep M. Villalba i Josep Gómez Pardo van portar la corporació del Franquisme a la democràcia en un context de crisi econòmica que s’agreujava a mesura que corria el temps. La Delegació va arribar als 170 col·legiats, però es va estancar i el nombre de visats va disminuir. A causa de la crisi del tèxtil va disminuir el nombre de col·legiats d’aquesta especialitat. La presidència de Josep M. Villalba va coincidir amb el darrer franquisme, amb molts moviments socials que lluitaven contra el règim, mentre que Josep Gómez va viure l’esclat de la democràcia i va poder fer el Col·legi més participatiu.
- De 1980 a 1995 la Delegació de Manresa es va convertir en una Demarcació del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya i fou presidida per Domènec Valero. Aquests anys van coincidir amb la represa del creixement econòmic a la Catalunya central, i això va comportar un gran desenvolupament de la Demarcació, que va arribar a més de 400 col·legiats. Valero va promoure les activitats socials que l’entitat necessitava a més de les col·legials. Durant aquest període d’establiment de la democràcia i l’autonomia es van modificar legalment les atribucions i la formació de l’enginyeria tècnica industrial.
- L’època d’independència del CETIM és la del gran salt endavant de la professió i de la corporació, quan el Col·legi de Manresa ha arribat gairebé a 1.000 membres i s’ha disparat el nombre de visats. Domènec Valero va mantenir la gestió de la institució en forma de col·legi independent. Des de la seva dimissió –per assumir responsabilitats al Consejo General de Colegios de España– va assumir el deganat Albert Gómez Pardo, que havia compartit les responsabilitats de gestió de l’entitat. Aquesta etapa ha coincidit amb un fort creixement econòmic i amb canvis estructurals en la indústria, immersa en un procés de globalització sense retorn. L’increment del nivell de vida va augmentar el nivell de formació a partir dels anys setanta i això s’ha notat en el nombre d’enginyers tècnics i en el de col·legiats.
Durant els 50 anys d’història, la institució ha assolit l’objectiu de prestigiar, consolidar i promocionar el peritatge i l’enginyeria tècnica industrial dins de la societat. La professió es mou entre la teoria i l’aplicació de la tècnica al món de l’empresa i això li ha donat al mateix temps la fortalesa de ser un col·lectiu molt actiu en una economia industrial i la debilitat d’estar a mercè de canvis normatius que puguin malmetre la concepció actual de l’enginyeria tècnica industrial i de les seves entitats corporatives.
El nostre Col·legi ha lluitat pel reconeixement del prestigi de la professió i ha promogut activitats per cohesionar el col·lectiu i situar la professió al lloc que li correspon davant la societat. Les actuacions socials del Col·legi repercuteixen positivament en tots els professionals, difonen la seva existència i els prestigien.
|
|
Cal estar Col·legiat per descarregar aquest fitxer (tancar)
|
